Breu anàlisi DAFO per no demonitzar set anys de tripartit

Debilitats: Un govern a tres amb perfils tant diferents i amb la necessitat en moments puntuals de marcar els compromisos amb els electors propis ha estat l’originen de certes inestabilitats i falta de cohesió. La governança en coalició prospera si hi han fortes vincles ideològics entre ells. Sobre la teoria està bé però a la practica són desjustaments. Els socis petits,més ICV que ERC, han barrejat moltes vegades la política de govern amb la vida als seus partits, si amb poca base de partit ocupes moltes Conselleries les organitzacions se’ns ressenteixen al contrari que l’ha passat a CIU amb un pes electoral molt elevat per després no governar.



Amenaces: La crisi financera internacional que ens ha deixat un alt indicador d’atur i ha esquitxar a les classes més febles, les polítiques de dretes a Europa sabent-ne que la majoria de la legislació ens ve d’allà en formes de directives, un Tribunal Constitucional atiat per el bipartidisme espanyol (PP-PSOE) que en forma de retallada entregada en capítols per desequilibrar més ha donat un tomb al joc democràtic, la caverna mediàtica espanyola, l’oposició de CIU molt robusta i a vegades, despietada, després de vint-i-tres anys al poder ha tingut la inèrcia de pensar que la governança encara no l’ha perdut i tot això acompanyat amb els seu amplificador comunicatiu: el grup Godò i afins.



Fortaleses: La tasca legislativa de set anys de Parlamentarisme d’esquerres i catalanista ha estat fructífera: 97 lleis aprovades, 8 decrets lleis,7 decrets legislatius, 766 resolucions, 85 mocions. El govern ha respòs 34724 preguntes escrites, 2092 orals. Tenim llei tant important com les Consultes populars, la creació de l’oficina antifrau, la llei del cinema, la que desenvolupa en consell de garanties estatutaris, la llei d’habitatge, d’acollida per la immigració, la de serveis socials, ect, ect. Moltes d’elles de desplegament de l’Estatut, però que s’aplicaran a batzegades pels recursos interposat al Constitucional.



Oportunitats: En set anys s’ha pogut posar sobre la taula el futur del encaix de Catalunya a Espanya i s’han activat en els catalans i catalanes la máxima reivindicació de plenitud d’autogovern: la independència. La mobilització al carrer s’ha manifestat en l’organització de les Consultes sobre la independència i en la gran manifestació de dignitat nacional. Sabem que aquest impuls és va gestar al marge dels partits polítiques però no hem d’oblidar una certa complicitat si que n'hi ha, en això ERC ha estat important. Per tant amb aquest escenari no poden el poden menysprear i obviar el paper dels republicans. Aquest set anys s’ha posat al centre del debat i han obert la porta per assolir la màxima fita d’una nació: el govern ple, el reconeixement internacional, i l’autodeterminació. En vint-i-tres anys aquest aspectes estaven fossilitzats