2 jul 2010

EL PRIMER TRAÇ

Una pissarra sempre ha estat un espai privilegiat d'interacció.I el fet d'agafar un trosset de guix sostinguts als dits pinçats i començar a estendre tot un seguir de grafies i símbols amb sentit ens col.loca als éssers humans en una posició un mica més elevada que la resta dels éssers vivents. La paraula en totes les seves manifestacions possibles és el què ens fa d'allò més humans i els seu conreu hauria d'ésser l'art en majúscules; però la paraula no és res si queda aïllada, si no és compartida,si no ens modifica estats mentals, ens fa créixer donant-nos plaer i un cert estat de relativa felicitat. També elles tenen (com qualsevols eina intel.ligent) la seva vessant negativa i perserva que precisament amb d'altres paraules se poden modificar, i generar un bona dialèctica lúcida.
Ençeto aquest espai comunicatiu, l'anomenat "pissara" per simbolitzar i fer palés que l'escrit sempre està sotmés a un procés dinàmic. La pissarra, un lloc on mestres i aprehenents se nodreixen ("l'h" intercal.ada no és un error tipografic). Aprendre no és el mateix que aprehendre, aquesta última dóna un sentit de globalitat i el coneixement el fas de veres teu.
I aquesta pissarra l'acoloreixo de violeta, símbol de l'orgull de ser dona. I com homenatge a totes aquelles dones que han fet que l'autoestima femenina s'elevi i ens empoderi cada dia una mica més.

No hay comentarios:

Publicar un comentario